Ens agrada comparar el treball d’un psicòleg amb el d'un orientador que guia i acompanya al pacient al llarg d’un procés personal de canvi, de reconstrucció de nous valors i creences, d’adquisició de noves habilitats i coneixements personals.
Podem equiparar l’esforç personal al d'inscriure's a un curs personalizat, en el que es qüestionaran i debatran els nostres aprenentatges anteriors, i en el que l'alumne haurà de formar part activa i dedicar-se de manera conscient.
La majoria de les ocasions necessitarem desmuntar aprenentatges anteriors i patrons automàtics de funcionament que ens perjudiquen o no ens estan resultant útils i adaptatius.
L'esforç consisteix en aceptar la pèrdua d'aquests patrons i tolerar l'ansietat i confusió que això provoca (ja que portem funcionant la major part de la nostra vida d'aquesta manera), per tal d'adquirir una forma de funcionar més positiva i eficaç.

La línea de treball és predominantment de tipus cognitiu-conductual, orientació que es basa, principalment, en el següent esquema: Estímul o Situació -> Pensament -> Emoció -> Conducta. És a dir, per explicar-ho molt breument, podem dir que no són les circumstàncies allò que determina les nostres emocions, sinó la nostra manera d’interpretar-les.

És aconsellable acudir a un psicòleg per conèixe'ns i adquirir certes eines que millorin les nostres relacions personals, autoestima, etc. Això significa que qualsevol moment és bo per començar o continuar treballant el nostre autodesenvolupament, i això serà especialment aconsellable en moments de canvi, situacions d’estrès o quan les nostres emocions comencin a resultar perjudicials o a escapar del nostre control. És important recalcar que diem "és aconsellable" perquè, sobretot, la teràpia psicològica requereix una motivació i un compromís per part del pacient. No aconseguirem tan bons resultats si el pacient no col·labora i no està motivat.

Moltes persones pensen que anar a un psicòleg és símptoma de debilitat i falta de capacitat per a resoldre els problemes per un mateix. No obstant, freqüentment succeeix que quan anem a un psicòleg, anteriorment hem assumit la responsabilitat del que ens passa i hem decidit que el millor camí és el de ser més conscients encara i fer alguna cosa per solucionar-ho. És més senzill i requereix menys esforç el fet de deixar passar el que ens incomoda, culpar els altres o viure condicionat per les circumstàncies i per la "sort". Escollir aquesta opció de responsabilitat i autodependència requereix cert grau de maduresa.

Tothom pot necessitar anar a un psicòleg en algun moment de la seva vida. No hi ha un perfil concret de persones que consulten al psicòleg.

Generalment, els trastorns que més freqüentment veiem en consulta psicològica són aquells relacionats amb l’ansietat i la depressió.

Per regla general, la teràpia es segueix una vegada a la setmana i la seva durada varia en funció del problema o problemes a tractar.

La majoria de la gent creu que anar al psicòleg consisteix en tumbar-se en un divan i explicar coses sense sentit o els somnis que es tenen. No obstant, el nostre enfocament implica necessariament la col·laboració del pacient. És el pacient qui diu què pensa i què sent i el que decideix quin problema vol treballar i quin no. Per tant, en les sessions treballem junts les teves dificultats, parlant sobre elles i fent exercicis per a entendre-les, modificar-les o millorar-les.

Anar al psicòleg no consisteix en destapar totes les intimitats i aspectes personals que d'entrada un no vulgui explicar. El psicòleg guiarà la sessió, però el ritme de la teràpia serà sempre el que marqui el pacient, en funció de les seves necessitats i la seva predisposició.
Pot donar-se el cas que hi hagi informació important a treballar amb el pacient, que no surti a la llum fins passat un temps, donat que el pacient ha preferit no revelar-la o no l'ha considerada significativa. És funció del terapeuta treballar la relació de confiança terapeuta-pacient per tal que el pacient se senti còmode i segur, així com preguntar í incidir en aquells aspectes que cregui convenients, sempre i quan el pacient se senti preparat i motivat per afrontar-los o abordar-los.

El psiquiatre és un metge amb l'especialitat de Psiquiatria, que pot realitzar psicoteràpia, així com prescriure tractament psicofarmacològic. El psicòleg és un llicenciat en Psicologia que, quan està especialitzat en psicologia clínica, pot realitzar psicoteràpia, però en cap cas prescriure medicació.

El psicòleg es regeix per un codi deontològic en el que queda estrictament prohibit divulgar informació confidencial del pacient a tercers, sense el seu consentiment. Si t'interessa consultar l’apartat del codi deontològic del psicòleg referent a l'obtenció i l'ús de la informació, fés clic aquí.